Jo tampoc ho sabia ni papa fins que li vaig preguntar a ma mare. Me va dir que fa molts anys els treballadors tenien que currar 16 hores al dia. Imagina’t: com si tu anares al cole a les 6 del matí i no tornares fins a les 10 de la nit. Jo faig 6 hores i ja estic fet pols. Vamos, que me moria del sope.
Els treballadors es van empenyar i van dir “prou ja!” i van eixir al carrer a protestar tots a l’una. Això s’anomena vaga. Va passar a Chicago l’1 de maig del 1886 i des d’aleshores celebrem este dia per recordar-los, que bé es mereixen. Quina gent més bona, mare meua.
Crec que hem de respectar totes les persones que curren cada dia: el del super, la doctora, el conductor del bus… Tots s’hi peguen de valent i quasi mai els donem les gràcies, que és una mica lleig de la nostra part.

