Un dia em vaig despertar i a l’agafar el mòbil em vaig adonar que no tenia connexió d’internet a casa meva. Primer, vaig anar al rúter (l’aparell que fa funcionar el wifi) i tenia la llumeta vermella encesa. No hi havia ningú a casa, així que vaig sortir al carrer i vaig sentir que tothom estava en la mateixa situació que jo, hi havia una avaria general. Em vaig sentir alleujada, però nerviosa a la vegada perquè no podia comunicar-me amb la gent del meu entorn. Vaig anar a buscar a les meves amigues i vam decidir sortir a caminar pel poble. Ens va sorprendre que hi havia molta gent pels carrers d’Ulldecona. Era una cosa poc habitual però em va agradar veure el poble tan animat. Com feia bon temps vam anar al riu i allí hi havia gent banyant-se. Vam tornar a casa per buscar uns entrepans per a dinar i posar-nos els banyadors. Només arribar al riu, vam entrar a l’aigua i vam jugar en tota la gent que hi havia allí. Vam estar fins que es va fer de nit. Durant totes aquestes hores no vaig pensar amb l’avaria perquè m’ho vaig passar molt bé, no em vaig avorrir i va ser molt divertit estar en més gent.
Aquesta experiència m’ha fet pensar que la tecnologia ens pot ajudar a fer feines més fàcilment i a estar més comunicats però no hem de deixar de relacionar-nos amb el nostre entorn.
Deixar el mòbil a banda durant unes hores ens pot ajudar en relacionar-nos amb més gent.