Un dia hi havia un xiquet a qui li agradaven els cotxes japonesos i també el drift. Els cotxes eren la seva passió.
Un dia es va proposar ser conductor professional de drift, però no podia. Com que tenia catorze anys no es podia treure el carnet i es va posar a practicar amb els karts. Després d’un temps, va estalviar i es va comprar un vehicle especialitzat en drift. També es va llegir uns llibres i per aprendre més.
Després de dies i dies de pràctica, es va apuntar a un torneig i el va guanyar. En aquell torneig, el va veure un observador d’un equip molt gran del Japó i el va fitxar.
Allí hi havia un entrenador molt bo i el va fer millorar molt. I amb 16 va aconseguir el seu primer cotxe. El va tunejar amb una rosa pintada al damunt de la carrosseria.
Va començar corrent a la categoria sub 16, després sub 18 i sub 20. Va quedar dels primers en totes les categories i al final va acabar debutant amb el primer equip perquè el conductor principal es va lesionar, i va acabar en el pòdium. Va seguir competint al màxim nivell durant uns cinc anys fins que li va arribar una oferta de l’equip més gran del Japó. La va acceptar i va posar-se a entrenar per competir al màxim nivell una altra vegada, però no va poder per culpa d’una lesió i l’equip el va fer fora.
Es va posar molt trist, però l’equip anterior el va fitxar i va tornar al màxim nivell. Es va retirar a l’equip amb trenta-cinc anys. L’equip, en mostra d’agraïment, li va donar el primer cotxe amb el que va competir, el que portava una rosa a la carrosseria.