Un dia em vaig despertar i, com sempre, vaig estendre la mà per agafar el mòbil de la tauleta de nit. Però de sobte vaig veure que no funcionava: la pantalla estava completament apagada i no s’encenia per molt que pitgés el botó. La bateria s’havia mort durant la nit i el carregador estava espatllat. Em vaig sentir molt malament, com si m’haguessin tret alguna cosa molt important. Aquell matí tenia ganes de mirar les notificacions, posar música i enviar missatges als meus amics, i de cop no podia fer res de tot això.
Primer, vaig intentar demanar el carregador als meus pares, però el meu pare havia marxat a treballar i la meva mare tenia un model diferent. Vaig estar una bona estona mirant el sostre de l’habitació sense saber molt bé que fer. Després, com que estava molt avorrit, vaig baixar al saló i vaig veure que el meu germà petit estava jugant amb la Play. Li vaig demanar si podia jugar jo una estona i, per sorpresa meva, va dir que sí. Vam jugar junts durant força temps, cosa que no fèiem des de feia molt. Més tard, la meva mare em va proposar sortir a passejar pel parc, i com que no tenia cap altra cosa a fer, hi vaig anar.
El problema va ser que al migdia havia quedat amb el meu amic Pol i sense mòbil no li podia avisar ni confirmar l’hora. Em va costar molt no saber si ell m’estaria esperant o no. A més, a l’hora de dinar no vaig poder posar cap vídeo de YouTube mentre menjava, que és el que faig sempre, i el silenci em semblava rarissim. Va ser difícil perquè em vaig adonar que cada dos minuts intentava agafar el mòbil de manera automàtica, com si la mà anés sola, i llavors me’n recordava que no en tenia. Era molt frustrant.
Però també vaig descobrir que jugar amb el meu germà era molt més divertit del que recordava. Feia mesos que no passàvem tant de temps junts perquè cadascú anava amb el seu mòbil o la seva tauleta. Em vaig adonar que de vegades la tecnologia ens separa de la gent que tenim a casa, i que sense el mòbil vaig estar molt més present en tot el que feia durant aquell dia.
Al final del dia, quan el meu pare va arribar a casa amb un carregador nou, vaig encendre el mòbil i tenia quinze notificacions de Pol preguntant on era. Li vaig explicar el que havia passat i ens vam riure molt. Aquesta experiència m’ha fet pensar que segurament m’enganxo massa al mòbil i que hi ha coses que puc fer sense ell que també estan bé. Crec que la tecnologia és molt útil i m’agrada molt, però potser de vegades és bo apagar-ho tot una estona i estar més amb la família i els amics de veritat.