Hi havia una vegada un poble molt llunyà que en els llibres no tenien lletra, sinó batecs. Eren volums de pedra gris que només sobren si detectaven una veritat. L’Elna era l’última guardiana. L’Elna vivia en un castell que estava molt bé protegit. Dins hi havia una espasa de plata que era l’única espasa que podria matar al drac.
El drac va entrar al poble per emportar-se el llibre quan es dirigia al castell un home el va descobrir i va tocar les campanes. Quan l’Elna va sentir les campanes va anar corrents per l’espasa per si el drac entra al castell. Després d’uns minuts el drac se’n va anar perquè no podia amb moltes persones. L’Elna quan es va adona que fora del castell no fa soroll es va assomar per la vintena i va veure que el drac ja sabia anat i que hi havia molta gent morta en aquell moment l’Elna s’ha jurat que mataria el drac.
L’Elna va agafar l’espada i el llibre quan va sortir del castell es va trobar a moltes persones animant-la. L’Elna va entrar al bosc va seguir les petjades del drac fins a les muntanyes fosques. Quan finalment va arribar a la cova del drac, el cor li bategava molt fort. El drac estava dormint sobre una muntanya de perdre. L’Elna va avançar lentament, però va xafar una pedra i va fer molt de soroll. El drac es va despertar amb un rugit abans que el drac ataqui a l’Elna ella li va clavar l’espada de plata al seu cor.
Quan tot va quedar amb silenci una llum de color roig va sortir del cor del drac i dalla va sortir una rosa. L’Elna va agafar la rosa i se la va emportar al poble. Quan va arribar al poble un home va veure la rosa i li va dir que aquesta rosa pot protegir a tot el poble. I així tots van viure feliços.